L'exposició va estar oberta del 16 al 25 de setembre. Va ser visitada per prop d'un centenar de persones.
Alguns vinguts de pobles veins.
paseig virtual per l'expo
Hans Móller. Barcelona 1950.
Les pintures que es mostren avui són el fruit d'un procés, com gairebé sempre. Pablo Palazuelo deia que l'art és un excrement, i així cal considerar-lo -l'objecte d'art-, com a resultat d'un procés més o menys digestiu. Si es poden fer paral·lelismes entre pintura i gastronomia, per què no gosem fer-ne entre art i digestió? I a cada procés li correspon, si el personal hi està disposat, un nou procés de conversa, de crítica, de rebuig o d'acceptació. Les obres que es presenten avui són, en realitat, únicament propostes. La resta es va fent amb el temps.Hans Móller
Ens apropem a l’obra del fotògraf Jordi R.Renom amb el projecte FINIKO, dut a terme amb l’antropòloga Maite Marín.
FINIKO és una exposició que s’apropa amb fotografies, testimonis escrits i un audiovisual a les històries de vida de dones malianes que viuen a Caldes, establint un diàleg entre el món d’on provenen i l’espai que habiten ara.
En el curt documental, les dones visiten per primera vegada un safareig públic de Caldes. Finiko, en bàmbara, vol dir “rentar la roba”, però també té el significat de “fer safareig”. Així que mentre van rentant la roba, van parlant de tot l’univers de significats que envolta aquesta pràctica a Mali...
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la participació de l’Aïssata Traoré, la Mariétou Kanouté, l’Oumou Traoré, la Fatoumata Sanogo, la Goundo Dougara i la Kumba Sow.
