tornar web

dissabte, 10 de juny del 2017

Acte de cloenda . Encontres amb l'Alquimista. Josep Palau i Fabre, a l'espantaocells

El proper diumenge 18 de juny, Acte de cloenda a S. Feliu d Codines, de l'exposició ENCONTRES AMB L'ALQUIMISTA . Un homenatge al Poeta i biògraf de Picasso, Josep Palau i Fabre, en motiu del centenari del seu naixement.
L'acte estarà a càrrec de l'actriu GEMMA REGUANT.
Recordeu, l'exposició es pot visitar tots els dies laborables de 17 a 19h i festius de 12 a 14h fins el 18 dia de la cloenda  a l'Espantaocells, C/ creu 85, Sant Feliu de Codines.

Inauguració d' ENCONTRES AMB L'ALQUIMISTA. Josep Palau i Fabre

Alguns instants de la inauguració  a l'espai de l'associació Cultural l'Espantaocells
 
L'exposició, comissariada per Àngels Rosés Baeza, va estar presentada per a l'Àngels i pel comissari de l'any Palau i Fabre en Manuel Guerrero Brullet, va seguir amb la lectura de poemes i poema musicat per Núria Dardinyà y Daniel Pérez, després Ona Mestres ballà un poema de Palau i Fabre, i per últim conversacions de l'alquimista amb l'equilibrista, de Xavier Alsina. Las tres actuacions varen estar molt be, donant als poemes de Palau una gran potencia i deixant al públic assistent en una mena d'èxtasis col·lectiu. 

Durant la presentació, el comissari de l'any Palau i Fabre en Manuel Guerrero Brullet va destacar que la mostra esta inclosa en el centenari d'homenatge a la figura de Josep Palau i Fabre així com el caràcter original d'aquesta exposició que avarca un ampli ventall de disciplines i formes expressives. 
També és va destacar que serà itinerant per a diferents espais, entre ells, La Fundació Palau i Fabrei que s'està preparant la edició d'un catàleg.
A la mostra hi participen:

Marina Alcojor, Xavier Alsina, Antoni Carné, Núria Dardinyà i Daniel Pérez , Marta Castelar, Carme Castellví, Anet Duncan, Verònica González, Teresa Gómez Martorell, Jaume Guardis, Ona Mestre, Jaime Moroldo, Tomàs Pariente, Stefano Puddu, Gemma Reguant, Àngels Rosés, Núria Rossell, Jordi Sarrate, Pepa Vila.

L'exposició a l'Espantaocells (c/creus 85 de S. Feliu de Codines), és podrà visitar fins el 18  de juny. Laborables de 17 a 19h i festius de 12 a 14h
El 18 a les 12h es farà l'acte de cloenda a càrrec de l'actriu Gema Reguant 

Altres esdeveniments d'aquest centenari, cliqueu a:  https://www.fundaciopalau.cat/events/categoria/any-palau/llista/

Imatges. Encontres amb l'Alquimista. Josep Palau i Fabre



Algunes imatges de l'exposició  Encontres amb l'Alquimista. Josep Palau i Fabre a l'espai de l'Espantaocells . Sant Feliu de Codines.
La mostra es podrà visitar fins el 18 de juny
laborables de 17 a 19h i festius de 12 a 14h.


 

La mostra acull obres de:
Marina Alcojor, Xavier Alsina, Antoni Carné, Núria Dardinyà i Daniel Pérez , Marta Castelar, Carme Castellví, Anet Duncan, Verònica González, Teresa Gómez Martorell, Jaume Guardis, Ona Mestre, Jaime Moroldo, Tomàs Pariente, Stefano Puddu, Gemma Reguant, Àngels Rosés, Núria Rossell, Jordi Sarrate, Pepa Vila.

 

 

diumenge, 30 d’abril del 2017

ENCONTRES AMB L'ALQUIMISTA. Josep Palau i Fabre



L'Espantaocells es suma al centenari de Palau i Fabre amb una nova proposta del grup de recerca ESCAFANDRE. El dia 4 de juny farà la seva presentació a Sant Feliu de Codines a la seu de l'Espantaocells, c/ creus 85 
Encontres amb l’Alquimista. Josep Palau i Fabre

Un projecte d’exposició a l’entorn de l’obra de Josep  Palau i Fabre, en concret del seu poemari L’Alquimista. Un projecte promogut pel grup de recerca Escafandre.

Ens uneix el desig d’aprofundir en l’obre de Palau i Fabre, cercant diferents punts de vista i provocant el diàleg.

Els participants ens reunim sota una proposta de diàleg, de trobada, de ressonàncies  amb el  poeta a través d’algun del seus poemes o bé d’un conjunt... Com no pot ser d’altre manera, un diàleg obert, que ens meni a l’obra amb total llibertat artística, travessant diverses disciplines i llenguatges que  itinerin amb el que ens diu Palau.



Seguiu aquest event i d'altres relacionats amb el centenari a: https://www.fundaciopalau.cat/events/categoria/any-palau/llista/ 

 

dissabte, 24 d’agost del 2013

Ressenya del que ha estat el cicle de cinema i música:LA REVOLTA DELS 60 EN CLAU DE MÚSICA


Apleguem sota aquest títol les propostes per un mon més just, dutes per joves benestants de l’època.
El Cicle està pensat i organitzat per Joan Casanovas amb el suport del grup Escafandre i amb la col·laboració de Joan Corderes a qui agraïm des d’aquí, la seva dedicació incondicional.
El 25 de maig
Coincidint amb l'ultima entrega d'aquest Cicle, en Joan Solé i en Gerard Rubio, aplegaren tot un conjunt de músics que sota el nom de FRIDOM ens varen fer viure una estona entranyable. 
 


El 27 d'abril
 



El 30 de març es feu  la presentació de la primera entrega. Fou a càrrec de Joan Corderes.
  
Una generació beat a Sant Feliu.
Amb aquesta presentació gens extensa voldria mostrar la meva gratitud per l’ Àngels Rosés i l’associació espantaocells de la qual ella n’és l’alma mater i havia pensat de dedicar-la a en Joan Casanovas i a la generació dels seus amics. Així ho faig.
Quan l’Àngels i el Joan em parlaren per primera vegada d’aquest cicle es preguntaven ells pel possible retorn cíclic de les polèmiques artístiques i de les afirmacions dialèctiques en la historia de les formes artístiques.

L’ època històrica de la qual es parlarà durant aquest cicle és fascinant i d’una vitalitat fabulosa. Un cant líric del món que va donar pas a una nova manera d’entendre la historia cultural dels EEUU. La primera revolució sonora a partir de John Lee Hooker. Gravacions en les quals s’escoltava el pes del mite, es deia en la premsa d’aleshores. Els anys 60 són anys de formació, anys incerts (els de les investigacions polítiques i iniciatives legislatives sobre els drets civils, drets que foren en aquesta dècada la qüestió més important de la política interior americana; els de la mística, el llenguatge i els costums dels negres americans, del budisme zen, l’elecció d’Eisenhower, la guerra de Corea, l’exemple de Gandhi de la resistència no violenta, gràcies a la qual els negres americans s’havien consolidat després de la segona Guerra Mundial, de l’adveniment de la independència de les colònies africanes … la preparació de les comunicacions de les masses … ), anys d’entusiasme i de fervor, amb totes les seves inconsistències. Època de slogans també, d’innombrables sectes consagrades a la dignitat de l’home fora de l’ordre existent, tal i com propugnava el pensament social i polític de Proudhon. En definitiva, la historia dels homes particulars, de la seva grandesa i de la seva intimitat (així també el cinema de J.Cassavetes)
En una entrevista B.Dylan va recordar que per a ell les seves obres no eren més que cançons contemporànies. Cançons que també en altres casos, paradigmàticament en el seu, provenien dels sermons col·loquials, de la imaginació demoníaca i de la crítica social, cançons que adapten l’estil tradicional, els records del poble i el seu sentit de l’humor (en les gravacions en els soterranis, ‘ basaments tapes ‘ ). Tot aquest corpus líric prové del que hi ha de profund dins del  cor i de l’esperit humans, expressat i creat amb un temperament moral apocalíptic, típic del profeta jueu, i una implacable pietat i severitat morals.
Innocència estilística que abarca el significat d’aquesta lírica, que no és pura sinó que pertany a un ordre físic.
Art que es fonamenta en una socialitat, constituïda en efecte de romanticisme i de les múltiples veus de l’època. El pluralisme dels moviments socials que portaven amb ells una cosmologia perceptible en la tradició dels ‘ protest songs ‘ , especialment del folk music perquè unia el populisme i el moviment obrer  i el pluralisme de les obres musicals en sí mateixes gràcies a la multiplicitat de produccions independents i a les transformacions que ja es produïen en el mercat del disc, són fenòmens transcendentals d’aquesta dècada.
Com diuen uns versos de Anne Sexton, potser tot el que apreciarem en aquest cicle sobre música i cinema no sigui un  llenguatge si no una espècie de respiració.
Tornant al principi i a la preocupació teòrica de l’Àngels i en Joan, la inquietud sobre la qualitat del món futur reneix en l’art dels nostres temps, aquí i ara a lEspantaocells.
Joan Corderas

dijous, 10 de gener del 2013

L'Espantaocells.Nadal 2012.Exposició de petit format

Agraim l'esforç de tots els artistes participants, per apropar el treball artistic al públic en general.